Creativitat davant pressupost: Màrqueting viral
En les darreres setmanes, dues històries aparentment sense relació han capgirat les regles del màrqueting.
D’una banda, Megabonk, un petit videojoc independent, ha superat en jugadors simultanis títols desenvolupats per grans estudis i amb el suport de campanyes milionàries.
De l’altra, la marca espanyola de snacks Jumpers ha aconseguit protagonisme nacional sense invertir en anuncis tradicionals, només amb una idea brillant: patrocinar els rivals de l’equip d’Ibai Llanos, el streamer més influent del país, i aparèixer en tots els seus partits sense pagar per la seva samarreta.
Tots dos casos comparteixen una lliçó que tota empresa hauria de tenir present: ja no guanya qui hi inverteix més, sinó qui aconsegueix connectar millor.
En un escenari saturat d’impactes publicitaris, els consumidors no busquen anuncis, sinó experiències. No confien en la insistència, sinó en l’autenticitat.
I és aquí on la viralitat —ben entesa, planificada i amplificada amb intel·ligència— pot convertir-se en l’eina més poderosa del màrqueting modern.
Lluny de ser simples casualitats, tant Megabonk com Jumpers representen un canvi profund en la manera de comunicar: marques i creadors que entenen que avui l’atenció es conquista amb creativitat, rapidesa i propòsit.
Una fórmula que no substitueix l’estratègia, sinó que la redefineix.
El model clàssic: inversió, previsibilitat i saturació
Durant anys, l’èxit d’una campanya de màrqueting semblava mesurar-se en funció del pressupost.
Com més anuncis, més presència en mitjans, més influencers contractats i més metres de lona als estadis… més gran era la probabilitat de destacar.
El model funcionava en una època en què l’atenció era lineal: poques marques, pocs canals i audiències que consumien els missatges de manera passiva.
Però l’ecosistema ha canviat radicalment.
Avui, milers de marques competeixen cada segon per un mateix espai visual i emocional: la pantalla de l’usuari.
L’excés d’impactes ha convertit la publicitat tradicional en soroll, i allò que abans garantia notorietat ara es dilueix en una allau constant d’estímuls.
La planificació i la inversió continuen sent importants, però ja no n’hi ha prou.
El consumidor actual no vol que li parlin, vol que l’interessin.
I aquest interès no es compra amb pressupost, sinó amb rellevància.
Mentre els grans projectes destinen milions a campanyes perfectament estructurades, altres marques més petites —com Jumpers o fins i tot desenvolupadors independents com el de Megabonk— estan demostrant que una bona idea, llançada en el moment precís, pot generar un retorn d’atenció impossible d’igualar amb diners.
El model clàssic no ha mort, però ha perdut la seva exclusivitat.
Les regles del joc ja no les dicta la quantitat d’inversió, sinó la capacitat de connectar.
Megabonk: el fenomen viral que ningú va veure venir
En un panorama dominat per grans estudis i produccions milionàries, Megabonk va aparèixer sense avís previ.
Un videojoc independent, desenvolupat per una sola persona, amb una estètica senzilla i una jugabilitat addictiva que ningú no esperava veure escalar tan ràpid.
Sense publicitat, sense campanya de llançament, sense notes de premsa. Només un producte genuí, divertit i dissenyat amb una personalitat tan marcada que va ser suficient per atreure l’atenció d’un streamer popular… i, a partir d’aquí, del món sencer.
En qüestió de dies, Megabonk va passar de ser un títol desconegut a superar en jugadors simultanis produccions AAA amb equips de centenars de persones al darrere.
El seu èxit no va néixer d’una inversió planificada, sinó d’una connexió emocional amb l’audiència: el boca-orella digital, amplificat per comunitats, clips, mems i comentaris espontanis a les xarxes.
Allò que fa especial aquest cas no és només la viralitat, sinó el que representa:
una forma de comunicació on l’autenticitat substitueix l’artifici i on l’emoció del públic es converteix en l’eina de màrqueting més poderosa.
Megabonk demostra que, en l’era de la sobreexposició, l’atenció no es conquista cridant més fort, sinó sent més real.
I que, quan el contingut té ànima, les xarxes s’encarreguen de la resta.
Jumpers: quan una idea creativa eclipsa un gegant mediàtic
Mentre el llançament del nou club de futbol d’Ibai Llanos —Ronin FC— acaparava titulars, transmissions i milions de visualitzacions a les xarxes, una marca de snacks va decidir moure’s amb intel·ligència a l’ombra.
En lloc de competir per ser patrocinador del club del famós streamer, Jumpers va triar una via completament diferent: patrocinar els rivals.
La idea era tan simple com brillant.
Cada partit de Ronin FC es retransmet en plataformes on Ibai i la seva comunitat mouen milions d’espectadors.
I en cadascun d’aquests partits, les càmeres enfoquen inevitablement els equips contraris, tots ells amb el logotip de Jumpers a les seves samarretes, tanques o material esportiu.
El resultat: la marca és present en el mateix escenari mediàtic que el gegant, però pagant una fracció del cost.
L’estratègia, batejada pels mitjans com un exemple magistral d’ambush marketing, es va convertir ràpidament en tema nacional.
En pocs dies, Jumpers va acumular milions d’interaccions a les xarxes i va ser elogiada per la seva audàcia, creativitat i capacitat per llegir el context amb precisió quirúrgica.
Més enllà del cop d’efecte, la marca va aconseguir una cosa que moltes campanyes multimilionàries no aconsegueixen: rellevància emocional i simpatia popular.
El seu missatge, “No és bogeria, és lògica”, es va convertir en el resum perfecte del que va passar.
Una demostració que, en comunicació, de vegades, la millor manera de brillar no és ocupar el centre de l’escenari, sinó saber moure’s al seu voltant amb enginy i oportunitat.
El nou equilibri: viralitat amb estructura
Encara que Megabonk i Jumpers semblin exemples d’èxit espontani, la realitat és que darrere de tota acció viral efectiva hi ha alguna cosa més que sort: hi ha estructura, observació i estratègia.
La viralitat, per si sola, pot encendre una guspira; però només una bona planificació aconsegueix mantenir-la viva.
I això és precisament el que diferencia una marca que brilla un dia d’una altra que deixa empremta.
En el cas de Jumpers, el seu equip creatiu va saber detectar el moment exacte per actuar.
Van analitzar la conversa digital que envoltava el llançament de Ronin FC, van entendre el potencial mediàtic del projecte d’Ibai i van dissenyar una acció que s’infiltrava just al cor d’aquell soroll, però sense ser-ne part directa.
A més, van comptar amb una estructura de comunicació capaç d’amplificar l’efecte, reaccionar ràpidament a la viralitat i mantenir la coherència de to a tots els canals.
D’altra banda, Megabonk mostra l’altra cara del fenomen: quan el producte és tan autèntic que la comunitat es converteix en el seu propi equip de comunicació.
No hi ha una estratègia formal, però sí una cultura digital que entén com funcionen les dinàmiques del moment: compartir, comentar, participar.
En tots dos casos, el principi és el mateix: la viralitat necessita base.
Pot néixer d’un gest imprevisible, però només es manté quan hi ha una feina al darrere que garanteix consistència, narrativa i propòsit.
És l’equilibri perfecte entre l’espontaneïtat de l’emoció i la precisió de l’estratègia.
Què poden aprendre les marques d’aquests casos
Allò que diferencia les campanyes que funcionen avui no és la inversió, sinó la capacitat de generar conversa.
Els usuaris ja no són receptors passius: són part activa del missatge.
I tant Megabonk com Jumpers van entendre, cadascun a la seva manera, que el veritable valor rau a fer que la gent parli de tu perquè vol, no perquè l’hi demanis.
Les marques poden extreure diverses lliçons clares d’aquests fenòmens:
No cal competir amb els gegants en inversió, sinó en intel·ligència i timing.
Una idea diferent, ben executada, pot obtenir resultats equivalents a una campanya global.
La creativitat val més que el pressupost
Encara que el detonant pugui semblar casual, l’entorn que el fa possible és fruit d’una estratègia prèvia: estar atent a la conversa, conèixer l’audiència i reaccionar amb rapidesa.
La viralitat no s’improvisa
L’autenticitat connecta més que la perfecció
Megabonk va triomfar perquè no va intentar assemblar-se a ningú. El seu èxit va ser ser genuí, divertit i reconeixible.
En un entorn on tots els missatges sonen igual, l’honestedat es converteix en diferenciació.
Les xarxes no substitueixen l’equip, el necessiten.
Cap viralitat es manté sola. Darrere de cada acció efectiva hi ha un equip preparat per amplificar-la, mesurar-ne l’impacte i transformar-la en valor de marca.
El context ho és tot.
Jumpers no va llançar la seva campanya en un moment qualsevol: ho va fer just quan el focus mediàtic estava posat en Ibai.
Entendre on és l’atenció col·lectiva permet multiplicar l’eficàcia del missatge.
En definitiva, les marques que avui aconsegueixen destacar no són les que més gasten, sinó les que entenen la dinàmica del present: la barreja entre estratègia, velocitat, creativitat i emoció.
El màrqueting ja no és una qüestió de control total, sinó de saber moure’s amb naturalitat dins del caos digital.
Creativitat, connexió i propòsit.
Els casos de Megabonk i Jumpers no són simples anècdotes virals.
Són senyals d’un canvi profund en la manera com les marques han de pensar la seva comunicació.
Ja no es tracta de qui té més pressupost o qui pot comprar més espai, sinó de qui aconsegueix construir un vincle real amb el seu públic.
La creativitat s’ha convertit en la moneda més valuosa del màrqueting modern.
Les marques que arrisquen, que s’atreveixen a trencar les regles i que entenen els codis de la cultura digital són les que aconsegueixen connectar de veritat.
Perquè la viralitat no es fabrica: es provoca quan hi ha una història que mereix ser explicada, quan el públic sent que forma part d’alguna cosa i quan la marca deixa de parlar “a” la seva audiència per començar a parlar “amb” ella.
A Xarxalia creiem que aquesta és l’essència del nou màrqueting:
combinar estratègia i emoció, planificació i espontaneïtat, creativitat i propòsit.
Ajudem les marques a trobar aquest equilibri, a construir missatges que no només es vegin, sinó que es comparteixin, es comentin i es recordin.
Perquè a l’era digital, la visibilitat ja no es compra: es conquista.
I fer-ho requereix alguna cosa més que una bona campanya; requereix visió, autenticitat i una història que mereixi ser explicada.
